viernes, 19 de diciembre de 2014

VERDAD, JUSTICIA Y REPARACION EN EL MEMORIAL DEMOCRATIC

jueves, 18 de diciembre de 2014

TAULA RODONA VERITAT I JUSTÍCIA. EL MEMORIAL DEMOCRÀTIC I LA QUERELLA ARGENTINA.



El dimarts 16 de desembre el Memorial Democràtic va convocar-nos a la taula rodona: ‘Veritat i justícia per a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura’ (nosaltres hauríem afegit de la Transició també), que es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. A aquest acte van intervenir:

Jordi Palou, Director del Memorial Democràtic:



Palou va conduir aquesta taula presentant els convidats, amb una breu però encertada i contundent intervenció en la qual va posar a la picota la llei d’Amnistia com pedra angular de la impunitat a l’estat espanyol. També va remarcar que els veritables protagonistes aquella tarda eren les víctimes del franquisme presents a la sala, moltes d’elles representades pels seus familiars querellants a l’Argentina com les germanes Puig Antich.

També va llegir una carta de disculpa de la nostra advocada Ana Messuti per no poder assistir a l'acte per problemes de salut. Carta que reproduïm al final de la crònica.  

Andrés Pérez, President de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates




Va ser l'encarregat de la presentació del llibre "La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures, II Col·loqui Internacional Memorial Democràtic". Aquest llibre recull també les ponències de diferents juristes especialistes en processos de justícia transicional on s'aborden les transicions a Alemanya, Itàlia i l'Argentina.

José María Mena, ex-fiscal general de Catalunya.



Los crímenes del franquismo fueron crímenes en masa perpetrados por sanguinarios asesinos en serie, així de contundent es va mostrar Mena, que va denunciar que la veritat està sortint a la llum però que la veritat judicial no existeix. Aquest punt ho podem confirmar perquè ens ha estat negada per activa i per passiva a les víctimes. El gran obstacle és la llei d'Amnistia, un contracte que no hauria de tenir validesa perquè es va signar en un temps preconstitucional, en desigualtat de condicions, i on una part, els antifranquistes, tenien i tenen el seu dret a la rectificació o trencament, perquè no era un pacte tancat. 

Va remarcar la importància de la justícia universal, va parlar de com aquesta va obrir processos que aprofundeixen en la democràcia no només local sinó global. La porta a jutjar els crims de les dictadures xilena i argentina va ser un punt de la llei que va passar inadvertit fins aleshores, un jove fiscal a Barcelona va veure en l'article 23.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial un camí per a portar les dictadures de Xile i l'Argentina a la banqueta, i així es va fer. Perquè aquí podem jutjar els crims dels altres, però no els nostres, sempre i quan es tracta de processos d'estats que no ens poden pressionar, perquè aquestes pressions justament han estat les que han fet pràcticament desaparèixer la justícia universal. Aquest article 23.4 ha estat retallat i restringit pel PP a petició de la Xina per la qüestió del Tibet, encara que la primera modificació la va realitzar Zapatero a requeriment d'Israel pels crims de Sabra i Xatila. També va parlar de la tortura, de la seva banalització, dels vols de la CIA al Prat, del cinisme dels que diuen defensar els drets humans i els vulneren cada dia, per això la justícia universal és tan important, és la justícia dels febles enfront dels poderosos.

Carlos Slepoy, advocat de la querella argentina.


Slepoy va insistir en la importància de la justícia universal i de la querella argentina no com un fet local sinó com a instrument de justícia mundial, són processos que donen pas a defensar els drets humans més enllà d'allà on es produeixen i enforteixen la democràcia. En aquesta línia va convidar a denunciar els crims del franquisme en altres països. 

Slepoy ha fet un recorregut de la querella argentina des del seu inici el 2010 i ha remarcat que aquesta ha tret els colors a l'estat espanyol i l'ha situat en una posició molt incòmoda internacionalment. A pesar dels entrebancs que ha posat el govern de Rajoy  a la justícia argentina, el procés continua i cada barrera ha estat un salt endavant per a la querella, que sobreviu a les pressions i les mentides. L'últim escenari és la petició d'extradicions per part de la jutgessa María Servini de càrrecs del franquisme com Martín Villa i Utrera Molina, on ni tan sols s'han repetit els passos que es van donar per la negativa d'extradició de Billy el Niño i el Capità Muñecas. 

Slepoy va posar sobre la taula que potser aquí passarà com a l'Argentina, on la querella espanyola va provocar que un govern pensés que era millor jutjar els seus crims a casa abans que ho fessin uns altres fora. Més de 500 condemnes parlen de què és possible derogar lleis de punt final i de què jutjar els crims de lesa humanitat és rentable política i socialment. En l'horitzó dels canvis polítics que es produiran aquesta possibilitat pot ser una realitat. 

Slepoy va remarcar que els crims que es volen jutjar són crims comesos durant més de 40 anys i ignorats altres tants, nosaltres diem que posarem fi a aquesta impunitat a pesar del franquisme sociològic que perviu en la nostra societat, de forma tan natural que ens hauria d'espantar.

Els querellants, la dignitat i el valor de les víctimes:

Felipe Moreno, querellant.


El portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de la Querella Argentina contra els crims del franquisme va remarcar que la veritat, la justícia i la reparació formen part de la garantia de no repetició, perquè la impunitat és pitjor que el mateix crim. Ell va ser un dels querellants que va viatjar a Buenos Aires per a ratificar la seva querella davant la impossibilitat de fer-ho per videoconferència per les pressions del govern del PP.  

Aquest viatge compartit amb d'altres com Merçona Puig Antich va ser un revulsiu per a la querellla. Felipe és un dels torturats per Billy el Niño, un d'una llista molt llarga, ell pateix encara les conseqüències d'aquelles tortures mentre González Pacheco continua amb la seva vida sense haver pagat pels seus actes a la Direcció General de Seguretat com a segon de la Brigada Político Social. 

Antonio Martos, germà d'en Cipriano Martos.


Amb el pols tremolós l'Antonio va agrair l'acte i l'oportunitat de parlar del seu germà. Amb la seva senzillesa i dignitat va dir que ell no entenia de lleis però que era necessari fer justícia. Va explicar com en transició, uns anys després de la mort del seu germà a Reus com a conseqüència de les tortures sofertes a la caserna de la Guàrdia Civil de la localitat, va portar el cas de Cipriano per recomanació del seu advocat a Reus al Col·legi d'Advocats de Barcelona i com a una sala amb 40 juristes li van dir que no es podia fer res. Va ser molt aplaudit perquè la seva emoció, fruit d'una veritat amagada, se'n va encomanar.

Milagros Riera, querellant i presidenta de l'Associació Ateos y Republicanos.


La Milagros va tenir un record per en Cipriano Martos ja que la seva mort la va colpir molt, i pel nostre company recentment desaparegut Joan Aguirrézabal, que va lluitar molt per a què la querella de Cipriano fos una realitat. Milagros va dir que la querella era una eina per a lluitar contra el feixisme en l'actualitat. Ella com resident a la república francesa viu horroritzada l'escalada del Front Popular i el fet de què Marine Le Pen faci una defensa de la tortura en nom de la seguretat a la televisió i que no s'aixequi una onada de repulsa popular. Va continuar amb el cas d'Ucraïna amb les seves desfilades amb el braç en alt, amb la benedicció de la Unió Europea, per a tornar al punt de partida, la justícia internacional com a garantia contra el feixisme que creix a Europa, i com a part d'aquesta garantia la nostra querella argentina. La seva intervenció va ser molt aplaudida. 

Maria Teresa Blázquez, querellant, membre de l'Associació de la Memòria de Mallorca


La Maria Teresa va aprofitar l'acte per a fer entrega al Director del Memorial Democràtic en nom de la seva associació, que forma part de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, de la documentació que disposen sobre la fossa de Sa Coma a Mallorca on encara resten molts milicians catalans sepultats i oblidats, per a què la Generalitat de Catalunya en tingui coneixement i pugui actuar.

Amb aquesta intervenció va concloure un acte on van estar presents els companys Josep Viana i Montse Giner presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona, la Mari Carmen López presidenta del Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, tots membres de la Mesa  de Catalunya d'Entitats Memorialistes, en Carles Vallejo de l'Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT i president de l'ARMH de Catalunya i l'Enric Pubill president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics. 

Ana Messuti, advocada de la querella argentina.






La Transició es va construir damunt de les vides silenciades i de l'ocultació dels defensors de la democràcia. La querella argentina és un aparador al món de tants crims de lesa humanitat sense jutjar i de la impunitat dels criminals emparats per l'estat espanyol. Nosaltres continuem i us encoratgem a posar denúncies i querelles, al nostre bloc trobareu com podeu fer-ho i si necessiteu més ajuda, podeu contactar amb nosaltres al següent correu: xarxaquerellargentina@gmail.com.

No hay comentarios: